Al·lèrgies

Coneixent com es generen les al·lèrgies i què hi podem fer

La prevalença d’al·lèrgies  ha anat en augment en les darreres dècades arreu del món.

Si les nostres atrafegades vides ens donen oportunitat d’observar el nostre en torn, veiem que cada cop és més freqüent trobar joves i nens amb més reaccions a certs aliments, plantes, robes, productes, substàncies i fins i tot residus corporals, com pot ser la suor del cos.

El gràfic següent mostra l’evolució de la prevalença d’al·lèrgies a Espanya desde principis dels noranta fins a finals de la segona dècada del segle XXI

Hem necessitat tan sols 25 anys perquè els percentatges gairebé es tripliquin i, segurament, hi ha una gran quantitat de processos al·lèrgics que poden no estar diagnosticats . Seguidament donarem una ullada a quines són les principals causes de la seva aparició, per què es dona el procés d’al·lèrgia i què podem fer per millorar l’aparició o buscar la seva erradicació.

CAUSES DE LES AL·LÈRGIES

• Aliments rics en processats: La gran quantitat de conservants, potenciadors, edulcorants, restes de pesticides, metalls o plàstics, molt present en menjars envasats, solen ser causa d’aparició d’al·lèrgia.
• Xenobiòtics: Substàncies a les que l’organisme no està acostumat genèticament parlant. Poden ser medicaments, perfums, teixits, materials, productes alimentaris, conservants,…
• Falta de moviment o activitat física.
• Falta de descans i respecte circadià (regular la salut a través dels horaris del sol).
• Alta producció d’Histamina o dèficit de l’enzim DAO  (encarregada de regular l’excès d’histamina)
• Predisposició a paràsits i fongs

PER QUÈ SORGEIXEN LES AL·LÈRGIES?

Solen estar relacionades amb processos immunològics i d’hàbits com l’alimentació o la polimedicació

A nivell immunològic

Davant de qualsevol proteïna, microorganisme o pèptid no controlat, s’activarà i decidirà si s’ha de permetre deixar estar, atacar i eliminar o encapsular i emmagatzemar.

Hi ha bàsicament dos tipus de sistema immunològic:

• Sistema immunològic innat: Cèl·lules de reacció immediata que busquen resoldre el problema sense tenir en consideració els danys colaterals i d’una manera ràpida. Podríem considerar-les els antiavalots del sistema.
• Sistema immunològic adaptatiu: Cèl·lules verges que deriven cap a un tipus d’intervenció específica o altra en funció del què està passant al voltant. Serien els nostres policies, bombers, metges, guardes forestals.

Quan el sistema adaptatiu rep informació en òrgans o zones com el lumen intestinal, la pell o les mucoses, es fa el reconeixement de substàncies alienes a nosaltres  i segons el que interpretin, generaran un tipus de resposta específica. Normalment les respostes poden ser Th1 (víriques i bactèries), Th2 (cucs i helmints), Th17 (bactèries extracel·lulars o fongs), Treg (homeòstasi).

Quan ens trobem en el segon cas (Th2), sota presència de cucs o organismes més grossos, el cos generarà una resposta per expulsar-los si no es veu capaç de fagocitar-los. I és en aquest punt quan apareix la histamina.  

Un tipus de cèl·lules, anomenades limfòcits B, són capaces de reconèixer, presentar i reproduir una cèl·lula plasmàtica que permetrà marcar amb anticossos un microorganisme de major tamany perquè sigui reconegut ràpidament. La cèl·lula plasmàtica punxarà a través de certes proteïnes, unes altres cèl·lules, anomenades mastòcits, que al ser rebentades generaran histamina (4). En conseqüència, un excés d’helmints o cucs, podria derivar en una hiperhistaminosi, causant un quadre d’al·lèrgia.  

A nivell alimentari

Moltes vegades pot donar-se un quadre d’al·lèrgia o cursar per símptomes semblants durant els menjars si el nivell de PH (grau d’acidesa) del nostre estómac és insuficient (PH elevat). Per generar un bon àcid necessitem que l’estómac noti presència d’aliments, prioritzant la presència de greixos i proteïnes per fer baixar el PH, procés que es dona quan activem la bomba de protons d’hidrogen.

Les cèl·lules G presents a l’estómac, generen gastrina, que produirà que les cèl·lules ECL (enterocromafines) alliberin histamina . Un cop tenim aquests dos enzims, el receptor de gastrina i i histamina, fa que les cèl·lules parietals de l’estómac produeixin aquest àcid clorhídric (PH baix) a través de la inserció d’ions d’hidrogen (H+).

En condicions normals, quan generem un bon àcid, la producció de gastrina es frena, però si no som capaces de tenir aquest àcid degut a una alimentació deficient, la gastrina seguirà influint en el procés d’histaminosi, fent que la quantitat d’histamina sigui cada cop més elevada. Aquest excés provoca els típics símptomes de les al·lèrgies, com poden ser picors, vermellors o estornuts. A més, hi ha una associació clara cap a indicis de rosàcia.

Medicaments

Medicaments com Almax o Omeprazol, són inhibidors de la bomba de protons, que de manera antagònica al que hem vist anteriorment, frenaran la producció d’ions d’hidrogen, fent que sigui un quadre semblant al que hi ha quan falta àcid à excés d’histamina.

SOLUCIONS

Per reduir els símptomes al·lèrgics , haurem de frenar la producció d’histamina a través de:

• Reducció d’hidrats de carboni, sobretot refinats i amb càrregues glucèmiques elevades, ja que els paràsits, cucs i helmints són amants d’aquest tipus de substrat energètic
• Menjar quan es tingui gana. Hauràs de saber diferenciar entre gana i apetència. Si et menjaries un bròquil, es gana. Si només vols galetes o dolços, es tracta d’apetència i necessites activar la gana hedònica.
• No beure aigua durant els àpats i evitar fer-ho abans i després de l’àpat.
• Augmentar la ingesta de greixos de qualitat i proteïna a través de carn peix o fruits secs.
• Evitar l’ús i abús de “protectors” gàstrics com Omeprazol o Almax.

Segueix empoderan-te per gaudir d’un benestar molt més elevat.

Salut i Terra,